Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espai família. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espai família. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de febrer del 2015

divendres, 14 de novembre del 2014

taller vivencial de pedagogia Waldorf


         Benvolguts/des,                                                                                                           

               
          Donant continuïtat a les Jornades Waldorf que vàrem vivenciar el mes de maig passat us oferim una segona trobada Waldorf a Tremp els dies 22 i 23 de novembre al Centre Cívic Tarraquet amb els temes:
   La tardor i l'hivern a les escoles Waldorf: Percepció i Pensament, Dibuix de formes i altres arts, Cura i Cultiu dels sentits en el nen a l'escola.
         
 Destinataris: adults ( sense infants )             
          
        Per poder assistir-hi no és necessari haver realitzat el primer taller.

     
                                                                                                               

        Us podeu inscriure a paideiapallars@gmail.com  o al Telèfon: 629.99.37.08

         " L' educació és un assumpte que pertany a la societat en el més ampli sentit: afecta a tota la famíila, a tota la comunitat, a tota la humanitat en conjunt "  ( Rudolf Steiner )










dimarts, 4 de novembre del 2014

el puente

 Sus protagonistas son un mapache, un oso, un consejo y un ciervo: enseñará a los estudiantes el respeto a los demás y el consenso a la hora de resolver los problemas y no mirar siempre por los intereses personales.


Cortometraje El Puente
veieu:
https://www.youtube.com/watch?v=LAOICItn3MM



http://www.educaciontrespuntocero.com/

divendres, 24 d’octubre del 2014

el vendedor de humo

cortometraje de animació.        Educar en valores.


El vendedor de humo



veieu : http://vimeo.com/42329392




http://www.educaciontrespuntocero.com/

els celíacs


Els celíacs són persones que per una predisposició genètica reaccionen al gluten, una proteïna present en molts cereals com el blat o el sègol. Aquest problema afecta a una de cada 100 persones, per la qual cosa és una malaltia comuna.

A Espanya un 1 per cent de la població és celíaca, segons dades de la FACE (Federació d'Associacions de Celíacs d'Espanya).



Aquest problema afecta, per tant, a moltes persones que, una vegada diagnosticada la malaltia, es veuen obligats a canviar la seva alimentació radicalment. Molts nens la sofreixen des de petits, per tant si el teu fill és un d'ells, és molt important saber tot sobre aquest problema per tenir clar com actuar en cada cas.

Què passa si un celíac pren gluten?

Als celíacs ingerir gluten els provoca una lesió en les vellossitats de l'intestí prim que fa que el cos no absorbeixi els nutrients dels aliments.



Per això, els celíacs poden sofrir malnutrició i altres malalties associades a aquest problema.

On està present el gluten?

El gluten és una proteïna que es troba en la llavor de molts cereals com el blat, l'ordi, el sègol o la civada.
És el responsable de l'elasticitat de la massa de farina, i confereix la consistència elàstica i *esponjosa dels pans i masses fornejades

Una dieta sense gluten per sempre

Es molt important que totes les persones que siguin diagnosticades celíaques portin una dieta especial i siguin molt acurats amb la ingestió d'aliments amb gluten.



Si el nostre fill és celíac hem d'estar molt atents a la seva alimentació i evitar que prengui coses que portin gluten: cal canviar la forma de fer la compra, de cuinar… És molt important adquirir nous hàbits per evitar que el petit prengui aliments amb gluten.

Si a casa qualsevol membre de la família és celíac, hem d'extremar la cura a l'hora de fer la llista de la compra i de cuinar, especialment si ho és el petit de la casa. Pren nota dels aliments que es poden prendre i quins no.


Aliments SENSE GLUTEN que pot prendre un celíac


Llet i derivats: formatges, formatges d'untar sense sabors, mató, nata, iogurts naturals, quallada.
Tot tipus de carns i vísceres fresques, congelades i en conserva al natural.
Embotits:  pernil serrà i pernil cuit de qualitat extra.
Peixos frescos i congelats sense arrebossar, mariscs frescos i peixos i mariscs en conserva al natural o en oli.
Ous.
Verdures, hortalisses i tubercles.
Fruites.
Llegums i arròs.
Sucre i mel.
Olis i mantegues.
Cafè en gra o mòlt, infusions i refrescs de taronja, llimona
Vins i begudes espumoses.
Fruita seca crua.
Sal, vinagre de vi, espècies en branca, en gra i totes les naturals.


Aliments que SÍ TENEN GLUTEN ,per la qual cosa els celíacs no poden prendre'ls.

Pa, farina de blat, ordi, sègol i qualsevol aliment que tingui algun d'aquests ingredients com pastissos, galetes, bescuits o productes de rebosteria.
La pasta com els fideus, macarrons o les tallarines també contenen gluten.
Les begudes destil·lades o fermentades a partir de cereals: cervesa, aigua d'ordi.




http://www.serpadres.es/

dimecres, 17 de setembre del 2014

diumenge al pati !!!

Per tenir el recinte escolar llest per l'arribada dels/les alumnes...
un grup de pares i mares, juntament amb els nens i nenes varem treballar de valent el diumenge 07/09/14.

Podar arbres, arranjar el sorral, escombrar, pavimentar, arrancar males herbes, son algunes de les tasques que entre tots varem dur a terme.

per que us en  feu una idea ...us deixem unes fotografies d'aquell DIUMENGE AL PATI !!










   ....més fotos properament !!



dimecres, 18 de juny del 2014

llàgrimes de iogurt

Us proposo una altra recepta que agradarà a petits i grans,
chispas de yogur
per fer les llàgrimes de iogurt necessitarem els següents ingredients:

- 1 iogurt natural o de sabors
- una mànega pastelera o una bossa de plàtic petita
- paper de forn

mans a la massa....

posarem el contingut del iogurt dins la bossa de plàtic i li farem un petit forat en una punta.
estendrem el paper de forn.
farem petites llàgrimes de iogurt damunt del paper i ho posarem al congelador una hora ben bé.
quan estiguin congelades les podem treure del paper i guardar-les en una bossa al congelador fins al moment de menjar-les.

si triem un iogurt natural podem posar-hi unes gotes de colorant alimentari.


Bon profit !!!
recepta de:
http://www.pequeocio.com/recetas-divertidas-chispas-yogur/


dimarts, 10 de juny del 2014

DORMIR AMB ELS NOSTRES FILLS: LA COSA MÉS NATURAL DEL MÓN


Varies vegades hem parlat de les nostres criatures que entristeixen en dormir amb nosaltres. Amb nosaltres sobretot vull dir les mares. I totes aquestes vegades hem acabat parlant del que pensem, del que sentim i del que en han dit els mil especialistes amb els que hem parlat.  No sempre arribem a un acord, però sempre en traiem alguna cosa d'aquestes converses.

Doncs bé, ha arribat a les nostres mans un blog força interessant d'una dona, mare i periodista. Que li dona estructura a moltes de les coses que hem parlat. I ho fa des de la recerca, donant-nos recursos per entendre perquè cada vegada són més els que defensen que els nens han de dormir, si així ho desitgen, amb les seves mares. I a més que és la cosa més natural del món.  Al final de l'entrada del blog trobareu tots els recursos consultats per fer l'entrada. És una delícia.

http://sandraferrerv.wordpress.com/2014/06/11/una-historia-del-sueno-o-sobre-el-colecho-a-lo-largo-de-los-siglos/





UNA HISTORIA DEL SUEÑO O SOBRE EL COLECHO A LO LARGO DE LOS SIGLOS


madre-cambogi
Madre e hijo | Elin Danielson Gambogi
Siempre se ha dicho que la historia nos sirve para aprender del pasado. Y no sólo en lo que a aspectos políticos o económicos se refiere. No sólo las grandes batallas, los grandes personajes y los hechos que llenan los principales manuales de historia. También los pequeños acontecimientos son importantes para entender el presente. 
En alguna ocasión he dicho que no me gustan demasiado los manuales o los libros referentes a la maternidad. Pienso que cada niño es un mundo y es difícil hacer encajar a todos en un mismo patrón. Pero si tengo que quedarme con alguno, y de hecho me he leído casi todos sus libros, es sin duda el doctor Carlos González. Me regalaron su famoso Bésame mucho antes de que naciera mi primer hijo. De hecho he de confesar que me lo regaló alguien muy cercano a él así que lo leí con especial cariño. Creo que todas las madres deberían leer este libro. Rebosa sentido común por todas sus páginas. 
mujer-lecadre
La mujer del pescador durmiendo | Friedrich von Amerling
Releyendo el libro del doctor González hace poco, después de haber experimentado la maternidad en mi propia piel y no sólo como un hecho teórico, me sorprendió un apartado titulado El último tabú. Cito textualmente: 
Nuestra sociedad parece muy tolerante porque muchas cosas que hace cien años estaban prohibidas se consideran ahora completamente normales. Pero si nos fijamos mejor, también hay cosas que hace cien años eran normales y que ahora están prohibidas. [...] Muchos de los actuales [tabúes] se refieren a la relación madre-hijo, para desgracia de los niños y de sus madres1. 
Cuando enumera los distintos tabúes de nuestra sociedad, no podía faltar uno relativo al sueño: 
Está prohibido dormir a los niños en brazos o dándoles el pecho, cantarles o mecerles para que duerman, dormir con ellos2.
cuna-morisot
La cuna | Berthe Morisot
En su libro, Carlos González alude a las sociedades primitivas de hace unos 100.000 para intentar entender por qué los niños dormían entonces junto a sus madres: Una cuestión de pura supervivencia. Después de su magnífica explicación, hace un salto en el tiempo y afirma que el hecho de intentar que un niño duerma solo es un reto de la puericultura del siglo XX.
Pero ¿qué pasa durante todo el tiempo transcurrido desde el hombre de las cavernas hasta la civilizada y fría sociedad del siglo XX y XXI?
En una magnífica obra de 5 volúmenes sobre la historia de la vida privada he intentado encontrar la respuesta. 
En las casas adosadas del siglo XVIII [...] la idea de que los niños tuvieran cuartos independientes [...] era algo nuevo3. 
Efectivamente, fue entre finales del siglo XIX y principios del XX que las familias burguesas empezaron a ampliar su espacio privado y a diferenciar las habitaciones de la pareja y de sus pequeños. Las familias obreras deberían esperar hasta mediados del siglo XX para conseguir vivir en espacios más amplios que los hacinados pisos de una o dos estancias. 
Si miramos aún más atrás en el tiempo, en la Edad Media, las viviendas de los pobres no cambiarían en siglos. La pieza única o a lo sumo dos, era el espacio que compartía toda la familia para comer, dormir, vivir. 
durmiendo1
Durmiendo | Alphonse Lecadre
Pero es curioso que las clases altas, a pesar de disfrutar de más espacio, también compartían el espacio con sus hijos más pequeños o al menos estos vivían y dormían en compañía de sus nodrizas, pero nunca solos: 
Tienen sus cunas, construidas y equipadas muy sencillamente (con un ligero colchón), y se las coloca junto al lecho de sus padres, o a veces incluso encima de él. [...] Al niño no se lo introduce en su cuna en la alcoba materna más que durante el tiempo que va desde su retorno de casa de la nodriza hasta el momento excitante de ir con los mayores4. 
Este modelo se mantuvo a lo largo de muchos siglos: las casas rurales y las familias urbanas de clase baja compartían el sueño con toda la familia, mientras que las clases acomodadas diferenciaban los espacios pero nunca dejaban a los niños más pequeños dormir en habitaciones solos. 
Después de siglos de convivencia, el siglo XIX ve aparecer la diferenciación de los espacios con una clara consecuencia: 
Al tiempo que se atenúa el calor del contacto fraternal  se desarrolla en los niños la exigencia de la muñeca o de la mano materna que da tranquilidad5.
Y así llegamos al siglo XXI. Es evidente que el mundo ha avanzado y que las familias ya no tienen que vivir hacinadas y amenazadas por multitud de enfermedades. Es evidente que la amplitud más o menos extensa de los hogares de hoy en día permiten un confort nunca soñado ni tan siquiera por una familia burguesa de hace siglos. Hemos ganado mucho, por supuesto. 
Pero por el camino hemos apartado a los niños en su edad más temprana de aquel calor maternal y lo hemos sustituido por confortables sábanas y bonitos muñecos, algo que nuestros hijos no siempre aceptan con alegría. 
Me ha sorprendido observar en esta ventana al pasado que son los libros de historia que las familias acomodadas (las pobres no tenían más remedio) compartían su espacio del sueño con sus hijos más pequeños o al menos los dejaban al cargo de nodrizas. Pero nunca los dejaban solos hasta que no tenían una edad adecuada para ello. 
Como siempre, volvemos a la ley del péndulo, ahora los separamos de nosotras nada más nacer o pocos meses después. En bonitas y calentitas habitaciones que para ellos no sustituyen ni de buen grado los calurosos y confortables brazos de sus madres. 
Puede que el siguiente capítulo de esta historia de la vida privada nos explique que los niños volvieron al lado de sus madres sin recibir por ello críticas ni amenazas de malcrianza por hacer algo tan natural como es abrazar a nuestro ser más querido. 
______
1. Bésame mucho, Carlos González. Pág. 25
2. Ídem. Pág. 27
3. Historia de la vida privada, Vol. 4. Philippe Ariès y Georges Duby Pág. 75
4. Idem Vol. 2. Pág. 234-235
5. Idem Vol. 4. Pág. 415

dimecres, 16 d’abril del 2014

INVITACIÓ II JORNADES: L'EDUCACIÓ PER SER 26 DBRIL

ORGANITZA: Associació Paideia
COL·LABORA: Serveis Educatius dels Pallars


Benvolguts/des,


Ens plau convidar-vos a les II Jornades: L' Educació per SER que tindran lloc el dissabte 26 d'abril al Casal de la Gent Gran ( Parc del Pinell, s/n ) de Tremp.

L'any passat, a les I Jornades, us vam donar a conèixer que era l'educació holística, així com diferents experiències educatives on es tenia en compte aquest concepte d'educació.

Aquest any els diferents ponents us parlaran i us donaran eines de com portar a la pràctica aquesta educació. Eines per pares, eines per mestres, eines per fills, eines per alumnes........

Continuarem també presentant-vos diferents experiències educatives on s'estimula als estudiants a conèixer-se primer a si mateixos abans de conèixer el món, on els mestres pugueu ser la plataforma de llançament dels somnis dels vostres alumnes i on els pares puguem acompanyar als nostres fills en el seu camí per la vida, sempre des de l'amor i des del respecte més absolut per tot i per tothom.

Desitgem que gaudiu amb nosaltres d'aquestes Jornades. Adjunt teniu el programa.

Agrairíem, si us plau, que ens confirméssiu l'assistència a l' e-mail: paideiapallars@gmail.com



dilluns, 7 d’abril del 2014

WI-FIS: RADIACIONS MICROONES POSSIBLES CANCERIGENS SEGONS LA OMS

Aquí teniu un link de “La Contra” de la Vanguardia, on s’entrevista un advocat sobre les xarxes wi-fi i altres radiacions. Conclusió: són molt dolentes per a la salut, especialment per als nens.

És interessant i segurament necessària la seva lectura si tenim en compte que els nostres fills estan exposats un mínim de 6 hores diàries a aquestes radiacions. O més per aquells que teniu wi-fi a casa!

Cada cop és més clar l’efecte nociu sobre les persones, i sobre tot en els infants perquè estan desenvolupant el seu cos. Aquest article és molt aclaridor  i és senzill de llegir.


Pionero

Una exposición prolongada y continuada en el tiempo a las radiaciones que emite el wi-fi tiene efectos nocivos en la salud. En casi todos los colegios el acceso a internet se hace a través de wi-fi. Se estima que los niños están un mínimo de 6 horas al día expuestos a estas radiaciones, 132 horas al mes, 1.188 horas al año. La Organización para la Defensa de la Salud, la Fundación Vivo Sano y la Fundación para la Salud Geoambiental han lanzado una campaña nacional para retirar el wi-fi de los colegios. Bocos es uno de los pocos abogados especializados en contaminación electromagnética en España, fundador de Juristas Contra el Ruido y profesor de máster en Derecho Ambiental.


¿Por qué hay que retirar el wi-fi de los colegios?
Emiten radiaciones electromagnéticas a una potencia muy elevada; las consecuencias son nocivas para todos, pero en especial para los niños, más vulnerables porque están en pleno desarrollo.

Inglaterra, Francia y Suecia los están retirando.
Sí, de escuelas, museos, bibliotecas y lugares públicos. La tecnología inalámbrica no está revisada por sanidad ni por ningún organismo que nos pueda decir qué potencia emite y cómo se controla esa emisión.

¿Hay estudios?
Existe un informe de acceso público, Bioiniciative, que resume más de 2.000 estudios internacionales. En la resolución del Consejo de Europa de mayo se recogen las conclusiones de este informe: los estudios vinculan la exposición prolongada a radiaciones electromagnéticas con ciertos tumores.

Radiaciones malignas, pero necesarias.
Para conectarse existen otros sistemas que permiten disfrutar de internet a través de la red eléctrica.

¿Qué dice la OMS?
Ha clasificado oficialmente este tipo de radiaciones como posible cancerígeno.

Si sumamos las radiaciones de los wi-fi de un edificio, debemos estar todos fritos.
Mi consejo es utilizar cable. Ya hay estudios que relacionan la hiperactividad, las cefaleas y el mal dormir infantil con estas ondas. ¿Para qué correr riesgos, si existen tecnologías alternativas sin riesgo?

Es el progreso.
En todo caso, hay que apagarlo por la noche, es lo mínimo.

¿Qué le llevó a dedicarse a estos temas?
Hace doce años, junto a un refugio de perros y gatos, en medio del campo, instalaron una antena de telefonía móvil. Me llamaron porque los animales estaban muy nerviosos, se autolesionaban y querían escapar.

¿Ganó el caso?
Sí, no tenían ni permiso. El siguiente caso, hace diez años, fue el del colegio García Quintana de Valladolid, en el que estaba personalmente implicado.

¿Sus hijos?
Sí. Hubo cinco casos de leucemia. Cerca del colegio había un edificio plagado de antenas de telefonía en la azotea. Presentamos un escrito al Ayuntamiento explicando que había estudios que vinculaban la leucemia infantil con la radiación electromagnética. Queríamos saber la potencia de esas antenas.

El alcalde debió de preocuparse.
Se negó a recibirnos, dijo que éramos "unos padres histéricos". Pusimos una querella criminal por una supuesta prevaricación y contra las operadoras por contaminación ambiental. Ganamos, pero una niña murió.

¿Ha ocurrido en otros colegios?
Ahora mismo en un colegio de Pinto, en Madrid, hay varios casos, y en el Dos Hermanas, en Sevilla, hay cuatro casos.

Mala solución tienen, si queremos hablar por teléfono.
Se están investigando tecnologías alternativas de telefonía móvil sin microondas en Japón y EE.UU. Mientras, hay que utilizar el móvil con cautela, con el altavoz o con aparatitos que evitan las radiaciones, porque si te lo pones en el cerebro eres tú la antena.

Empiezan a aparecer casos de hipersensibilidad a las ondas electromagnéticas.
Y ya hay una sentencia que concede una incapacidad por ello, la Seguridad Social va a pagar a esa persona una pensión de por vida. Es el primer caso, pero me temo que va a haber muchos más.

La potencia que emiten estos aparatos ¿está controlada?
España permite 400 microvatios por centímetro cuadrado. Castilla-La Mancha, 0,1 microvatios; Catalunya, 200. En Nueva Zelanda, el nivel permitido es de 0,01, y en Nueva Gales del Sur, Australia, 0,001. Es como decir que en un lugar se puede ir a 200 kilómetros por hora y en otro a 100.000.

¿Y no tienen problemas de cobertura?
No. Entonces, ¿por qué someter a la población a tanta potencia si no se necesita? La normativa española no protege en absoluto a los ciudadanos, los niveles son muy altos, y si quisiéramos saber qué cantidad de radiación estamos recibiendo, sólo lo conseguiríamos poniendo una denuncia.

Uf.
No existe un sistema de control permanente y fiable que permita a los ciudadanos saber en todo momento las radiaciones a las que están expuestos.

Sería necesario.
La contaminación electromagnética se está incrementando a pasos de gigante en muy poco tiempo y no sabemos qué va a pasar, probablemente lo sepamos cuando las consecuencias sean irreversibles. La propia UE está instando a los estados a que reduzcan los niveles. Hoy se estipula que por encima de 0,1 hay peligro de daño sobre la salud.

¿Alguna iniciativa ciudadana?
La Universidad Politécnica de Madrid ha ideado un sistema de control permanente y de acceso libre para todos los ciudadanos de Leganés a través de internet y de una pantalla gigante en el Ayuntamiento.

¿En qué punto está?
Las operadoras pusieron un recurso, y se dictaminó la suspensión cautelar. Yo defiendo a la federación de vecinos, y hemos recurrido. Esperemos que estos sistemas se generalicen, porque los ciudadanos tenemos derecho a saber.



POSSIBLES MESURES A L'ESCOLA I A CASA
1.- Apagar la wi-fi  i només encendre-la quan s'hagi d'utilitzar.



2.-Utilitzar la xarxa elèctrica per transmetre la senyal. El cost de la inversió en aquest segon cas és molt petit.

dimecres, 2 d’abril del 2014

EL LLIBRE DEL MES: EDUCAR EN VERD



Educar en Verd. Idees per apropar els nens i les nenes a la natura.
Autor: Heike Freire
Editorial: Graó



Els nens i les nenes d´avui passen la major part del seu temps en espais tancats, asseguts, mirant una pantalla i, pràcticament, ja no gaudeixen de moments de joc autònom a l´aire lliure. El seu aïllament creixent del món natural  s´intenta compensar amb un excés de productes i tecnologia que suplanten els éssers de la natura.

En aquest llibre ens expliquen com i perquè els nens necessiten la natura. Perquè s´hi senten espontàniament atrets i que, si hi tenen contacte, es desenvolupen de manera més saludable a tots els nivells: físic, emocional, mental, social i espiritual.

És un llibre interessant, amb propostes educatives per als pares i mares, trenca una mica els esquemes i sobretot és molt agradable de llegir.


dimecres, 12 de març del 2014

la farmaciola dels primers auxilis



Una farmaciola no ha de tenir elements d'ús desconegut, sinó més aviat pocs elements i d'utilitat

en un moment determinat. A la vegada, és important revisar periòdicament el contingut de la

farmaciola, cal reposar els medicaments que hi manquen i els que estan a punt d'exhaurir-se.

Igualment, al revisar les dates de caducitat dels medicaments i treure els que estiguin caducats.

La farmaciola s'ha de col·locar on no hi toqui el sol. El lavabo no és el lloc ideal, ja que els canvis

de temperatura i la humitat en poden alterar el contingut.

                                      

ÉS INDISPENSABLE DISPOSAR, A CASA, D’UNA FARMACIOLA DE PRIMERS AUXILIS AMB

ELEMENTS ÚTILS, DEGUDAMENT SELECCIONATS, PER PODER ATENDRE EL NEN

ACCIDENTAT FINS QUE SIGUI TRASLLADAT, SI ES CONSIDERA NECESSARI, AL CENTRE

HOSPITALARI MÉS PROPER.

50

La farmaciola domèstica ideal hauria de contenir, si més no, els elements següents:

· Tiretes adhesives · Termòmetre · Pomada antihistamínica

· Esparadrap · Sabó · Antiinflamatori en escuma

· Bena de gasa · Imperdibles · Antisèptic

· Bena elàstica · Analgèsics · Tisores

· Cotó hidròfil · Sèrum fisiològic · Pinces

· Gasa hidròfila · Aigua oxigenada



www.consum.cat

dilluns, 10 de febrer del 2014

que juguin !!




Que juguin, que seran uns adults creatius




La capacitat de jugar és una actitud vital.


“Si juguen tindran una actitud positiva, optimista i creativa”, assegura la Imma Marín, directora de Marinva,  joc i educació.


A més quan es juga, es fa un esforç, però com és un esforç fet amb plaer és molt lleuger, no cansa. “Per això és tan important jugar, perquè no només és divertir-se, sinó que és una capacitat bona per a la salut física i mental de les criatures”.


Les criatures fan moltes activitats extraescolars, però juguen poc. I això que hi ha joguines tan seductores com el coet espacial de Barruguet. 


A més, a partir dels 6 i 8 anys, el joc disminueix, i es concentra bàsicament en videojocs, “que no és que sigui dolent, però el repertori lúdic hauria de ser més ampli”.


Curiosament, en aquesta disminució, les nenes són les primeres que abandonen els jocs abans que els nens. I per què? “Perquè no està valorat com una activitat productiva, perquè la tendència social és fer créixer les criatures ràpidament; confonem la nostra autonomia amb la de les criatures”.



·         L’autora : Trinitat Gilbert

                                                       

http://criatures.ara.cat/lidiuenparenting/2013/07/07/que-juguin-que-seran-uns-adults-creatius/