la LOMCE

Aquestes són les claus del projecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (*Lomce) aprovat pel Consell de Ministres el 17 de maig.
Quan acabi el tràmit parlamentari, la *Lomce es convertirà en la setena reforma educativa de la democràcia.

 L'objectiu del Govern és que estigui aprovada a la tardor perquè es pugui complir el termini preceptiu de deu mesos per a l'adaptació curricular i comenci a aplicar-se en el curs 2014-2015, dos anys després de la seva presentació.

Segons el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, es tracta d'un “canvi fonamental” en el sistema educatiu a Espanya, destinat a reduir els alts nivells de fracàs escolar (tenim una taxa d'abandó escolar del 24,9 per 100, quan la mitjana de la Unió Europea és del 13 per 100), millorar la vida laboral dels joves i disminuir la dispersió del sistema, mitjançant "un canvi de filosofia" en la distribució de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes.

Els principals canvis que preveu la *Lomce:

Avaluacions al final de cada etapa. Hi haurà proves de capacitació, iguals en tot l'Estat, al final de cada etapa: a Primària, l'ESO i el Batxillerat o FP.

 Els exàmens d'ESO i Batxillerat tindran efectes acadèmics, és a dir, serà necessari aprovar-los per obtenir títols de Graduat en ESO i de Batxillerat.

La prova externa de Primària, no obstant això, servirà "per a la senyalització del compliment d'aprenentatges", segons va explicar José Ignacio *Wert, que ha dit que aquests exàmens no són “revàlides”, sinó “camins de senyalització”.
Prova en 3º de Primària. Es farà per a la detecció precoç de problemes d'aprenentatge en els alumnes.

S'avancen els itineraris. En 3º de l'ESO els nens s'orientaran cap a la Formació Professional o el Batxillerat a través d'assignatures optatives, i hauran de triar ja Matemàtiques orientades a ensenyaments acadèmics o aplicades. Les dues vies estaran diferenciades en 4º de l'ESO.

Repetir curs. Es podrà passar de curs amb dos suspensos, com fins ara, excepte si se suspenen alhora llengua i matemàtiques.

Divisió d'assignatures en troncals, específiques i de lliure  configuració autonómica. La idea és garantir "un nucli bàsic homogeni" dels continguts en totes les comunitats. En les assignatures troncals, l'Estat definirà completament els continguts; en les específiques fixarà uns continguts mínims i els criteris d'avaluació i en les de lliure configuració la comunitat autònoma establirà completament el contingut, igual que en l'ensenyament de les llengües cooficials.

Castellà com a llengua vehicular. Per garantir la possibilitat d'estudiar en castellà en les comunitats amb llengua autonòmica cooficial, el projecte de llei estableix que l'Estat avançarà els diners perquè els alumnes que desitgin aquesta opció assisteixin a col·legis privats si no tenen oferta pública en aquest idioma. El Govern descomptarà aquesta despesa després a la comunitat autònoma (la mesura afecta a Catalunya). Calcula un cost de cinc milions d'euros (el 21% del pressupost per a la reforma el primer any) per a una hipòtesi de mil alumnes.

Educació per a la Ciutadania. Desapareix com a assignatura i els seus continguts s'integren de manera transversal en altres assignatures, en contra de la recomanació del Consell d'Estat.

Religió i alternatives. L'assignatura de Religió i les seves assignatures alternatives, -Valors Culturals i Socials en Primària i Valors Ètics en Secundària- seran seran avaluables i la nota explicarà per a la mitjana del curs i a l'hora de sol·licitar beques. A més, seran optatives des de Primària, de manera que els alumnes puguin cursar les dues si així ho desitgen.

Col·legis segregats. S'ha introduït una clàusula segons la qual els centres en els quals se separa a nens i nenes que sol·licitin finançament públic hauran de justificar que el seu model és tan acceptable com el mixt.

Formació Professional. Es crea una FP bàsica de dos cursos per a alumnes de segon o tercer de l'ESO, a partir dels 15 anys, que tinguin dificultats per seguir l'ensenyament convencional. Els qui estudiïn aquesta via podran optar al títol de l'ESO i adquirir una qualificació professional mínima. Hi haurà un canvi en els blocs d'assignatures per garantir l'homogeneïtat en totes les comunitats autònomes.

Accés a la Universitat. El títol de batxiller serà suficient per accedir a la Universitat, però cada centre universitari podrà fer les seves pròpies proves d'accés i valorar una altra formació complementària.

Com es finançarà la reforma educativa? La implantació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, que es realitzarà en el curs següent al d'aprovació de la Llei, suposarà un cost consolidat de 255 milions d'euros anuals, part dels quals s'incorporaran, per ser cofinançats, a la programació del Fons Social Europeu corresponent al període 2014-2020. Segons el Govern, la majoria d'aquests costos finançaran el nou personal necessari per engegar les noves mesures que incorpora la reforma educativa.

Cultura de la responsabilitat i l’esforç .

Segons el Govern, la reforma educativa vol potenciar la cultura de la responsabilitat i l'esforç d'aquesta manera:

Per als alumnes:

Avaluacions finals per obtenir títols de Graduat en ESO i de Batxillerat, per competències clau o bàsiques (europees).
Agilitat dels procediments d'adopció de mesures correctores: les mesures correctores tindran un caràcter educatiu i recuperador, hauran de garantir el respecte als drets de la resta dels alumnes i procuraran la millora en les relacions de tots els membres de la comunitat educativa.
Per als centres:

Autonomia i especialització.
Rendició de comptes i transparència de resultats.
Per a equip directiu i docent:

Accions de qualitat que requereixen planificació per objectius i rendició de comptes.
Augment del lideratge del director/accés després d'acreditar la superació d'un curs formatiu.
Autoritat: presumpció de veracitat de les declaracions de professors i equip directiu.

Caldrà veure com es tradueixen aquestes mesures en la vida real dels centres educatius. Aquest Projecte de Llei ha tirat endavant amb l'oposició de Catalunya, País Basc i les comunitats governades pel PSOE, a més del fort rebuig per part de la comunitat educativa, principalment del sector públic, que ha protestat contra la *Lomce amb diferents mobilitzacions i protestes en els últims mesos.

El seu punt àlgid va ser la vaga en Educació del passat 9 de maig, que va mobilitzar a pares, professors i estudiants de totes les etapes educatives, des d'Infantil a la Universitat, en contra de la reforma. En la galeria pots veure algunes fotos d'aquesta jornada de vaga.


http://www.serpadres.es/familia/derechos/Lomce-asi-es-el-proyecto-de-ley-de-reforma-educativa.html