El
geocaching és una pràctica que existeix des de l’any 2000, moment en el qual el
govern dels Estats Units d’Amèrica va decidir eliminar la degradació del senyal
GPS i, així, es va obrir aquest ús per a finalitats civils, obert a tota la
població, i no només com un instrument militar. Com explica Elwood (2005), va
ser l’enginyer David Ulmer qui uns dies més tard d’aquesta decisió va amagar un
tresor prop de casa seva, i posteriorment va penjar a una pàgina Web les
coordenades del lloc on havia amagat aquest tresor, i va reptar a la població a
trobar-lo. Aquest tresor era un cub amb alguns articles per intercanviar i un
llibre de registre. Aquest joc va començar amb una sola regla: agafar alguna
cosa i posar-n’hi una de nova a canvi. Acabava de néixer el que més endavant es
coneixeria com a “Geocaching”.
Vocabulari
bàsic
La
paraula geocaching s’ha traduït al català com “geocerca”. Tot i
que la traducció no s’acabaria d’ajustar al sentit real dels mots anglesos, en
català s’utilitza aquesta paraula ja que és més clarificadora sobre en què
consisteix aquest joc. Concretament, el nom de geocaching prové de les
paraules angleses “geo” i “cache”. El mot “geo” es refereix a la paraula
geografia, mentre que el mot “cache”, es tradueix com “amagar”. La combinació
d’aquests dos mots deriva en la paraula “geoamagar” o “geoamagatall”. Però com
s’ha dit, en català s’ha traduït com “geocerca”.
En
l’àmbit educatiu s’ha anomenat geolocalització, (Marquès i Serramona,
2013); recerca del tresor (Prat, Camerino i Coiduras, 2013); caça de
tresors (Corrales, 2009). Tots ells, però, es refereixen en essència al
mateix: el geocaching.
El geocaching és una activitat
oberta a tothom que tingui un GPS o avui en dia amb un smartphone, i que tingui
sentit de l’aventura, ja que hi ha amagatalls per tot el món, de tot tipus de
dificultats i per tot tipus de terreny.
Normalment qui amaga un tresor
ho fa en llocs destacables, o que tenen algun interès cultural, patrimonial,
històric, o que cal fer una ruta o excursió per arribar-hi… és a dir, la
finalitat no és exclusivament trobar el tresor, sinó amb l’excusa de trobar-lo,
visitar aquell espai, conèixer aquella història o aprendre més sobre aquella
temàtica.
I també qui amaga un tresor
(propietari del catxé), a part de proporcionar les coordenades, acostuma a
donar informació del lloc que es visita o el perquè de l’existència d’aquell
catxé, així com la mida de contenidor, la dificultat de trobar-lo o el tipus de
terreny per arribar-hi (per exemple, si és accessible per a minusvàlids, o
l’altre extrem, si requereix material tècnic, com en una via d’escalada o sota
l’aigua). També, a criteri del mateix propietari, es pot facilitar algun tipus
de pista (“hint”) o fins i tot una fotografia de la zona on està amagat
(“spoiler”).
registra't i troba !!!
Informació facilitada pel mestre Albert Camps , de l'Escola Arnau Berenguer (Palau d'Anglesola)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada