La Festa de Sant
Nicolau
Sant
Nicolau és la festa dels nens de les escoles en bona part de la terra de parla
catalana. És celebra encara avui a Catalunya (Àger, Cabassers, Malgrat de Mar,
Vilobí del Penedès, a la Vall d’en Bas, entre d’altres) i també al País
Valencià (Alacant, Benassal, Vinaròs, etc.).
La
festa de les nenes (que aprenien costura) podria haver estat per Santa Cecília
o per Santa Caterina. Sembla que en la celebració de Santa Caterina i Sant
Nicolau coincidiria la presència del gall.
En
temps d’abans,a occident, temps en que ni les dones, ni els nens, i encara
menys les nenes tenien presència pública, és a dir que el seu àmbit d’actuació
era sobretot domèstic, era costum que un dia a l’any tinguessin una festa on
fossin protagonistes. La dones per Santa Àgueda
escollien alcaldessa, els nens per Sant Nicolau escollien bisbetó... de les
nenes no hem trobat constància, de moment, que escollissin res...
A
Montserrat, encara avui, per Sant Nicolau,
l’escolania celebra la Festa del Bisbetó.
Els
elements més comuns en les celebracions que es coneixen de Sant Nicolau al
llarg dels Països Catalans són: ho celebraven els nens que anaven a estudi, hi
havia una capta (recaptaven diners i menjars a canvi de cantar pels carrers i
per les cases), es feia una missa i la presència del gall com aliment. També es
coneix que hi havia poblacions on els nens/nois celebraven una mena de
carnaval, ja que aquests dies podien transgredir les normes i permetre’s
algunes extravagàncies. En algunes
poblacions sembla que antigament la celebració duraria fins el dia dels Sants Innocents,
dia en que acabaria el “regnat” del bisbetó.
Sobre
el gall hi ha diversos costums. Podien comprar un gall amb els diners recaptats
i regalar-lo al mestre, sobretot a les poblacions rurals on els mestres tenien
salaris molt precaris. També es coneix el costum de sortejar galls per recaptar
diners per fer la festa. Però el costum més significatiu i que també es
celebrava a Àger era la “matança” del gall. A Àger els nostres padrins encara
ho celebraven així:
S’enterrava
el gall a la plaça, deixant només que es veies el cap i la cresta (Joan Amades
insisteix que a tot arreu es deixava el cap a fora i a Àger només la cresta...)
Per torns, els nens amb els ulls tapats, miraven d’encertar el cap amb una
espasa o un sabre. Tenien tres oportunitats, si no el tocaven passava el torn a
un altre nen. Sembla a ser que només tocar el gall ja se’l considerava mort. Antigament
el nen que matés el gall se’l podia quedar. Més “modernament” el gall servia
per a una menja col·lectiva que es feia el mateix dia a l’escola. Així ho feien
els nostres padrins. En qualsevol cas sempre la matança del gall es relaciona
amb la seva capacitat d’esdevenir aliment. Cal tenir en compte que abans de
l’existència de la indústria agroalimentària, i de la cria intensiva d’animals,
un gall era un bé preuat que permetria l’abastiment de carn a una família per
una setmana o més.
Els
pares i les mares de l’escola d’Àger actual, quan eren menuts ja no mataven el
gall, però si anaven nens i nenes junts, disfressats amb un barret de paper i
una espasa de fusta, i acompanyats del gall de paper i del Sant Nicolau a fer
la capta. Cantaven per tot el poble i per totes les cases, igual que ho fem
ara.
En
temps de la dictadura era obligat anar a casa l’alcalde, a la Guardia Civil, a
casa el capellà... i l’odre era molt important. Aleshores tot es cantava en
castellà. Amb el temps han canviat moltes coses, no matem animals, no seguim un
recorregut pel poble per deixar contents als que manen... i ara cantem algunes
cançons que abans no es podien cantar.
El
perquè de la presència del gall per sant Nicolau és encara desconeguda tot i
que se sap que alguns animals van associats a certes èpoques de l’any i que
aquesta associació és simbòlica i està relacionada amb ritus antics. La
simbologia del gall és extensa i present en la majoria de cultures tant
orientals com occidentals, però la seva relació amb Sant Nicolau és per ara
desconeguda. Sabem que el Gall s’associa al Sol i aquest astre a Déu. És molt
probable doncs que sigui un residu de les celebracions paganes reconvertides
pel cristianisme, ja que Sant Nicolau es relaciona, amb l’inici de cicle nadalenc,
i el gall és un animal ben present al Nadal (Ara ve Nadal, matarem el gall...)
Sant Nicolau
Sant
Nicolau és conegut també com Nicolau de Mira (Turquia)o Nicolau de Bari
(Itàlia). Va néixer a Patres (Grècia) l’any 270. Va ser monjo, abat i bisbe de
Mira. Va morir l’any 350 però no va ser fins el 1087 que el seu cos va ser
portat i sepultat a Bari. És representat com un vell bisbe de barba llarga i
blanca acompanyat de tres nens. És hereu dels personatges precristians
vinculats a l’hivern i al fred intens que comença a principis de desembre.
El
van fer sant perquè se li atribueixen diversos miracles, un era el de ser
capaç de transformar coses en obsequis, però el més important és el miracle que explica la llegenda de Sant Nicolau:
Era
una nit molt glaçada. Tres nens estudiants tornaven a peu cap a casa, però feia
molt mal temps. El vent, la neu i la pluja no els deixava avançar. Van haver de
demanar raser a un hostaler. “Només aquesta nit, demà reprenem el camí cap a casa”.
L’hostaler, en va voler treure profit, i la mateixa nit va matar, esquarterar i
salar els tres xiquets com si fossin porcs. Sant Nicolau va anar a l’hostal i
demanà aquella carn de la fina, cosa que va fer veure a l’hostaler que l’havia
descobert. Aquest se’n va penedir i el sant ressuscità els tres xiquets.
Sant
Nicolau és el qui ara anomenem el Pare Nadal, conegut també amb els noms de
“Papa Noël” (britànic) o “Santa Klaus” (Nord-Americà). El dia 6 de desembre és
el dia en què hom creu que comença el viatge que portarà al barbut personatge
des del nord del continent fins a les nostres terres, portant regals a les
cases que l’esperen. El dia 6 de desembre és la data en què tradicionalment
comencen les festes de Nadal, tal i com reflecteix la dita: "Sant Nicolau
obre les festes de Nadal amb clau".
Curiositats:
1.-
Malgrat que Sant Nicolau de Bari sembla que va existir realment, el Pare Noel
és una figura mitològica de la cultura occidental, que la religió cristiana
“reciclaria i re-formularia” com ha fet amb totes les tradicions paganes.
2.-Sant
Nicolau, la nit del 5 al 6 de desembre porta regals als nens de Flandes i als
Països Baixos. Resulta que pels holandesos ve d’Hispania i que du vestits
orientals. Els porta xocolata i mandarines. El seu nom en holandès: Sinterklaas
(Santa Claus en pronunciació anglesa)
3.-Pels
Britànics el Pare Noel era el que venia del Nord a portar els regals que els
havien demanat els nens.
4.-Són
els emigrans Holandesos, per una banda, els que traslladarien amb la
colonització, a Amèrica del Nord, el costum de celebrar Sant Nicolau. Per
l’altra banda els Britànics exportarien també en el mateix procés de conquesta
i ocupació d’Amèrica del Nord el seu Pare Noel. De la barreja en sortiria el
Santa Claus o Pare Noel que coneixem avui dia:
a.-El 1809 l'escriptor Washington Irving, va escriure
una sàtira, Història
de Nova York, en la qual deformava el nom del sant holandès, Sinterklaas,
com Santa Claus adaptant-lo a la pronúncia anglesa. Més tard el
poeta Clement Clarke Moore, en 1823, va publicar
un poema on va
donar cos a l'actual mite de Santa Claus, basant-se en el
personatge d'Irving. En aquest poema es fa esment d'una versió de Santa Claus,
nan i prim, com un follet; però que
regala joguines als nens la nit de Nadal i que es transporta en un trineu tirat
per nou rens, inclòs
a Rudolph.
b.- I qui li va donar el vestit i
l’aparença actual?. Sembla que fou un nord-americà d’ascendència alemanya, en
Thomas Nast que el 1863 el va dibuixar així.
5.-
Des de l'any 1926, a partir d'una campanya de màrqueting de
la Lomen Company (empresa de frigorífics
nord-americana), es crearia la tradició que Santa Claus procedent del Pol Nord i es popularitzaria
completament els rens nadalencs com a mitjà de transport de Santa Claus.
6.-
El 1931 l'empresa Coca-Cola va
encarregar al pintor Haddon Sundblom que
remodelés la figura de Santa Claus/Pare Noel per a fer-lo més humà i creïble.
Aquesta indumentària, que abans no era vermella sinó blava o d’altres colors,
sembla ser que era l’uniforme dels ajudants del Sant Nicolau, o Santa Claus o
Pare Noel o Pare Nadal... Tot i que actualment potser ja són dos personatges
diferents...
Bibliografia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada