SANT JORDI MATA L'ARANYA!

23 D'ABRIL... SANT JORDI: festa estacional, llegendària, religiosa.... i tradicional !

Bienve Moya ens explica que:

http://bienve.wordpress.com/2013/03/26/23-dabril-sant-jordi-mata-laranya/

El cavaller sant Jordi, occidor del drac, és patró de Grècia, d’Anglaterra, de Rússia, de Geòrgia, d’Aragó. El culte de sant Jordi a l’antic regne d’Aragó data del 1096, i es basa en la creença que el sant ajudà els antics aragonesos en la defensa de la ciutat d’Osca. Fou patró dels comtes reis de la corona aragonesa, i d’ells passà a ser patró dels seus estats. Així que Jordi també és patró de Catalunya des de que la Generalitat la feu efectiva el 1456. El retaule dramàtic del mite jordià ens presenta un cavaller, un heroi que duu a terme dues comeses: una, salvar una donzella de les urpes d’un monstre (el drac); i dues, alliberant aquesta donzella, i matant el drac, el cavaller també allibera les aigües d’una font, d’un riu, d’un estany, que el drac segrestrava. La llegenda occidental contempla un drac que s’assenta vora la font que proveeix d’aigua una ciutat. Per moure el drac del seu niu, cada dia els ciutadans oferien al drac, primer una bèstia de ramat i després un jove, fins el dia que li tocà a la princesa. A partir d’aquí es desenvolupa el drama. D’aquesta manera ens ho conta Jaume de Varazze en la “Llegenda auria”.www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0037636.

El nom Jordi, segons el Diccionari de noms, de Josep M. Albaigès, derivaria d’un terme grec, georgos, amb el significat d’home que treballa el camp, pagès. El mateix significat del seu nom, i aquesta relació amb l’alliberament de l’aigua, segrestada per un ésser cosmològic (el drac), i, a més, la procedència del mite, que ens arriba del Mitjà Orient, de la vella Mesopotàmia, iniciadora de l’agricultura, ens pot indicar que ens trobem davant d’un remotíssim relat de l’”invenció” de la cultura de l’agre, de l’agricultura. La narració tindria aquesta seqüència: una emanació còsmica, prehumana (el drac), té segrestades les aigües; un heroi humà Georgos-Jordi, ─Tishpak en la mitologia sumèria; Perseu salvant Andròmeda del monstre Cetus, en la mitologia grega; o el ferrer o cavaller Belzunce exterminant l’Herensugue, en la mitologia bascopirinenca; matà el drac i allibera el poble donant-li (mostrant-li) l’ús civilitzador de l’aigua.

Al Principat, la data de sant Jordi compleix la funció d’una festa galant. És costum que els homes regalin una rosa vermella a la dona que li agrada o estima; ella hauria de correspondre amb un llibre. Tot i que des dels segle XV havia estat un vell costum entre les classes benestants, la seva popularització no arribà fins pels volts de 1914, a impuls, segurament, dels aires noucentistes de la Mancomunitat de Catalunya, precedent modern de l’actual govern de la Generalitat. La data és ocasió, també, per la celebració de fires populars de llibres i de l’aparició de novetats literàries.

VIQUIDITES!!!!

http://ca.wikiquote.org/wiki/Sant_Jordi

Sant Jordi (? — Lydda?, Palestina, segle IV?) fou màrtir cristià oriental, martiritzat probablement a Lydda (actualment Lod, Israel), l'antiga Diòspolis dels grecoromans. Patró de Catalunya, el 23 d'abril es commemora la mort d'aquest sant (Diada de Sant Jordi), que coincideix amb la Diada del llibre. Tradicionalment als Països Catalans les parelles es regalen una rosa vermella i un llibre.

Dites populars

Dites i refranys sobre Sant Jordi, majoritàriament recollits per Joan Amades en el seu Costumari català : el curs de l'any.^[1]

• El bitxac per Sant Jordi és nat.

• Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi pertot arreu.

• Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig.

• De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona ni vi ni peix.

• Entre Sant Jordi i Sant Marc un dia d'hivern hi cap.

• No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat.

• Per Sant Jordi mata l'aranya de dins de l'arna.

(var.) Per Sant Jordi, mata l'aranya.^[2]

• Per Sant Jordi, roses.

• Per Sant Jordi s'han de treure les unces al sol, i el que no les trau és perquè no n'hau.

• Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats.

• Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.

• Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.^[3]

• Sant Jordi mata Jesús, Sant Marc el ressuscita i Sant Joan el torna sagramental.^[1]

• Si plou per Sant Jordi, les cireres en orris.

Dites relacionades amb l'ordi i la collita

Article principal: Ordi

Per Sant Jordi, sembra ton ordi, que per Sant Marc ja és tard.

• L'aigua per Sant Jordi és bona per a l'ordi.^[3]

• Dos mesos abans de Sant Jordi sembra el teu ordi.^[1]

• Lo pagès, per Sant Jordi, ja sap lo que farà l'ordi.^[3]

• L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat.^[1]

• Per Sant Jordi cava ton ordi, per Sant Robert que ja el tinguis cobert, que per Sant Marc ja faràs tard.^[1]

(var.) Per Sant Jordi, cava ton ordi; per Sant Marc, ja faràs tard.^[2]

(var.) Per Sant Jordi, sembra ton ordi, que per Sant Marc ja és tard.^[3]

• Per Sant Jordi espiga l'ordi, per Sant Marc espiga el blat.^[1]

(var.) Per Sant Jordi, garbes d'ordi.^[3]

(var.) Per Sant Jordi, guarda ton ordi.^[2]

(var.) Per Sant Jordi l'espiga a l'ordi.^[3]

(var.) Per Sant Jordi, la piula pica l'ordi.^[3]

• Per Sant Jordi, vés a veure l'ordi, i si l'ordi no fuig, fuig tu de l'ordi.^[3]

(var.) Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si el trobes espigat, a fi de maig te l'hauràs menjat.^[1]

(var.) Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per San Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat.^[1]

(var.) Per Sant Jordi, vigila ton ordi; si en veus una espiga ençà i una altra enllà, torna-te'n cap a casa, que prou n'hi ha.^[3]

• Quan et segarem, ordi? Per Sant Jordi.^[1]

• Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.^[3]

(var.) Si plou per Sant Jordi, ni prunes ni ordi.^[1]

• Si trona per Sant Jordi, blat, xeixa i ordi.^[1]