Els videojocs són programes d'ordinador que
connectats a una pantalla o televisió, integren un sistema de vídeo i àudio.
A
través d'aquest sistema l'usuari pot viure experiències gaudint d'activitats
que en la realitat no practicaria.
Els seus efectes en els adolescents i sobretot en els nens han estat molt discutits, sent catalogats habitualment com a nocius especialment per a aquests últims.
Ara bé, segons estudis recents el seu ús seria perjudicial depenent del tipus de jocs utilitzats (contingut) i del temps dedicat a ells.
Efectes nocius
En un percentatge reduït (segons alguns autors un 1%), desencadenen crisi convulsives en nens amb antecedents d'epilèpsia. La causa d'aquestes crisis es deuria als centelleigs i canvis en la intensitat dels colors.
Problemes deguts a l'ús incontrolat dels videojocs
L'ocupació incontrolada d'aquests jocs pot
suposar un desordre greu en la vida dels nens i adolescents. El jugador
obsessiu, ha perdut el control sobre el joc. És el propi joc el que marca fins
a on pot arribar. Habitualment, s'arriba a aquesta situació de forma
progressiva. Al principi l'ocupació dels videojocs es fa de forma esporàdica, a
continuació la freqüència augmenta fins a fer-se pràcticament diària. En aquest
moment la situació és d'alt risc, advertint-se repercussions sobre altres
aspectes de la vida ordinària.
Si l'addicció als videojocs va a més, el jugador pot acabar convertint-se segons alguns autors en un veritable ludópata. La vida del jugador gira entorn del videojoc, centrant en ell tot el pensament i recorrent fins i tot a mentides o ardits per seguir jugant. En aquest punt, s'anteposa l'ús del videojoc a altres activitats com l'esport, la lectura o el contacte amb els amics. Es produeix fins i tot una ruptura amb la vida social, portant a un aïllament de conseqüències nefastes (potenciació de l'individualisme). En els casos més greus, la pràctica excessiva d'aquests jocs porta al nen a una fugida del món real tancant-se en un altre virtual.
L'atenció posada en el joc desenvolupa un esgotament i un cansament del sistema nerviós amb aparició de símptomes de depressió o ansietat. Es produeix en aquests casos una deterioració en el rendiment acadèmic significatiu apreciant-se defectes en la capacitat d'atenció i un desinterès cridaner per les activitats escolars. Finalment, aquests nens perden el control sobre si mateixos la qual cosa dóna lloc fins i tot a l'aparició de símptomes d'abstinència quan no poden practicar-los o se'ls priva del seu ús, unit a un comportament impulsiu i violent.
L'ús excessiu dels videojocs s'ha relacionat també amb un major risc de desenvolupar un sedentarisme nociu per a la salut del nen o adolescent. Aquest sedentarisme ajudat pel consum d'aliments perjudicials (llaminadures) desencadenen l'aparició de sobrepès i obesitat.
Altres conseqüències relacionades amb l'ús continu i perllongat dels videojocs són l'aparició de molèsties en els ulls amb símptomes d'irritació al no realitzar-se els moviments de parpelleig que lubriquen la còrnia, a causa de l'atenció que es presta al joc.
Si l'addicció als videojocs va a més, el jugador pot acabar convertint-se segons alguns autors en un veritable ludópata. La vida del jugador gira entorn del videojoc, centrant en ell tot el pensament i recorrent fins i tot a mentides o ardits per seguir jugant. En aquest punt, s'anteposa l'ús del videojoc a altres activitats com l'esport, la lectura o el contacte amb els amics. Es produeix fins i tot una ruptura amb la vida social, portant a un aïllament de conseqüències nefastes (potenciació de l'individualisme). En els casos més greus, la pràctica excessiva d'aquests jocs porta al nen a una fugida del món real tancant-se en un altre virtual.
L'atenció posada en el joc desenvolupa un esgotament i un cansament del sistema nerviós amb aparició de símptomes de depressió o ansietat. Es produeix en aquests casos una deterioració en el rendiment acadèmic significatiu apreciant-se defectes en la capacitat d'atenció i un desinterès cridaner per les activitats escolars. Finalment, aquests nens perden el control sobre si mateixos la qual cosa dóna lloc fins i tot a l'aparició de símptomes d'abstinència quan no poden practicar-los o se'ls priva del seu ús, unit a un comportament impulsiu i violent.
L'ús excessiu dels videojocs s'ha relacionat també amb un major risc de desenvolupar un sedentarisme nociu per a la salut del nen o adolescent. Aquest sedentarisme ajudat pel consum d'aliments perjudicials (llaminadures) desencadenen l'aparició de sobrepès i obesitat.
Altres conseqüències relacionades amb l'ús continu i perllongat dels videojocs són l'aparició de molèsties en els ulls amb símptomes d'irritació al no realitzar-se els moviments de parpelleig que lubriquen la còrnia, a causa de l'atenció que es presta al joc.
Els maldecaps poden arribar a ser freqüents
principalment quan els nens no tenen corregits defectes en l'agudesa visual.
També, a causa de les postures que s'adopten durant el joc, poden aparèixer
dolors musculars o vicis posturals, molt perjudicials en un organisme en
creixement.
S'ha observat amb freqüència l'aparició de
molèsties a la mà i nina pel desenvolupament de tendinitis o inflamació en els
tendons.
Problemes derivats del contingut
Problemes derivats del contingut
Si
es centra l'interès en un determinat tipus de jocs, la pràctica dels mateixos
es torna repetitiva limitant-se la creativitat del nen o adolescent portant a
una veritable atròfia de la capacitat imaginativa.
Especialment nocius són els jocs violents
(guerra, destrucció, violència de carrer, atropellaments), amb contingut
racista o sexista (dona com a premi o víctima).
Aquests videojocs poden introduir pautes de comportament molt patològiques en una personalitat en formació com la del nen.
Aquests videojocs poden introduir pautes de comportament molt patològiques en una personalitat en formació com la del nen.
En aquest sentit, no cal oblidar que en la infància i adolescència el desenvolupament de la personalitat depèn entre altres coses de models o estereotips sobre els quals el nen o adolescent centra la seva atenció.
En contraposició a la figura dels pares i igual que els models erronis d'herois poden resultar perjudicials, no podem menysprear l'efecte terrible que poden tenir aquests personatges de ficció amb aquestes conductes agressives i de menyspreu cap als altres (xenofòbia, masclisme, etc...).
Efectes positius
L'intercanvi dels jocs pot afavorir el
contacte social i la participació en activitats comunes. En aquest sentit, és
una altra forma de mantenir o propiciar el contacte entre amics igual que
altres aficions (esport, lectura).
La
consecució d'un determinat objectiu per part del nen per aconseguir un premi o
concloure el joc, estimula a aquest a perseverar en ell.
D'aquesta forma es pot afavorir l'adquisició d'una major capacitat per a la constància en l'esforç. A més, el nen perdrà en moltes ocasions, així es pot augmentar la tolerància enfront del fracàs i la consciència de la importància de posar l'obstinació a intentar-ho de nou quan no s'aconsegueix algun objectiu.
D'aquesta forma es pot afavorir l'adquisició d'una major capacitat per a la constància en l'esforç. A més, el nen perdrà en moltes ocasions, així es pot augmentar la tolerància enfront del fracàs i la consciència de la importància de posar l'obstinació a intentar-ho de nou quan no s'aconsegueix algun objectiu.
La necessitat de rapidesa en la presa de
decisions predisposa al nen a actuar d'aquesta forma sense deixar-se portar
excessivament pels dubtes.
També els jocs són beneficiosos a l'hora d'afavorir la coordinació visual i manual, potenciant-se l'adquisició d'habilitats manuals.
També els jocs són beneficiosos a l'hora d'afavorir la coordinació visual i manual, potenciant-se l'adquisició d'habilitats manuals.
S'estimula la memòria i la capacitat per
retenir conceptes numèrics i identificació de colors facilitant el contacte del
nen amb l'entorn informàtic.
Recomanacions
Controlar el temps dedicat al seu ús
Vigilar el contingut dels videojocs
Potenciar la vida familiar
Detectar situacions d'alt risc
Els pares hauran d'estar alertes quan el nen o adolescent present un comportament no adaptat a un ús correcte dels videojocs. Entre les possibles anomalies que podem observar poden estar les següents:
Ús compulsiu de la videoconsola com per exemple, encendre-la res més aixecar-se, aprofitar qualsevol temps lliure per petit que sigui per usar-la o acudir a ella de forma precipitada quan acaben altres tasques.
Aparició de canvis en el comportament (*impulsividad, violència) i en el rendiment escolar.
Desenvolupament d'un individualisme exagerat.
Abandó d'altres activitats o aficions com l'esport, la lectura o les sortides amb els amics.
Realització de petits furts i la conseqüent negació del problema quan se li interroga.
Arribats a aquest punt, i davant la presència de dades que ens puguin indicar l'existència d'un problema seriós en relació amb els videojocs, serà convenient recórrer al consell que ens puguin donar professors, orientadors o especialistes en la matèria.
Clínica
Universidad de Navarra
http://www.cun.es/area-salud/salud/cuidados-casa/videojuegos-ninos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada